Gli statuti dellOspizio della Societą di San Giorgio del popolo di Chieri (1321)
Č il pił antico documento datato scritto in piemontese. Si tratta della Costituzione, dello Statuto e del Giuramento dei Rettori della Compagnia di San Giorgio di Chieri, che nel Comune rappresentava la parte popolare.
Da jė «Statut ėd lOspissi dla Societą d San Giņrs dėl pņpol ėd Chér»
23 d luj dėl 1321
A lo nņm del nņstr segnor Iesł Christ, amen. A lan de la ssoa nativitą mcccxxi, a la quarta indiēion, en saba a xxv di del meis de loign en lo pien e general consegl de la compagnia de messer saint Geņrē de Cher, a son de campanna e a vox de crior, en la chaxa de lo dit comun de cher al mod (1) uxą e congregą:
el fu statuģ e ordoną per col consegl e per gle consegler de lo dit consegl e per gle rezior de la dicta compagnia, gle qual adonch lģ eren en granda quantitą e gniun de lor discrepant, fait apres solempn partģ,
che gly infrascript quatrēent hņmegn de la ditta compagnia seen e debien esser perpetuarmeint e se debien nominer un hospiēii, ēo č hospiēii de la compagnia de sein Geņrē.
I quagl hņmegn debien e seen entegnł perpetuarmeint consegler a adrit e learmeint la ditta compagnia e i cņnsol e gli hņmegn de colla compagnia a bona fay, no declinand a alcunna voluntą se nņ a chunna utilitą del cņrp de colla compagnia.
E se el entrevenis, que Dee nel vogla (2), que alchuna persona que ne fus de la ditta compagnia, de quinta condiēion o stat que sea, feris alchun hņm de la ditta compagnia o veirament feis ferir o vulnerer - o veirament fos a fer la ditta ferua o veirament deis consegl vo favor - o se el entrevenis de houre enaint que alchun de la dita compagnia feris o vulneras alchun o alchuign qui no fossen de la ditta compagnia o com chol o veyrament prandes guera com lor,
que gle infrascript quatrēent hņmegn de la ditta compagnia seen entegnł e debien preēixament e senēa tenor porter e deferir pareysament arme, ēo č falchastr, juxerma o sea spa o maēa, e braēagl o sea tavolaēa, tant quant porterea col o coigl de la ditta compagnia i quagl havessen o aves la ditta discņrdia e tant que la vindita se feis de la ditta ferua,
de fin·a tant que col qui area la discņrdia o a chy serea faita la ditta ferua o qui ferea la ditta vendita a pas o sea concņrdia pervenis con y sņy auersarii:
......................
1 - Mod: lese meud.
2 - Vogla: lese veuglia.
Version an piemontčis modern
Al Nņm ėd nņstr sėgnor Gesł Crist.
Amen. Ant lann ėd Soa Nativitą
1321, ant la quarta indission, an saba dėl di cha fą 25 dėl mčis ėd luj, ant ėl pien e general Consčj
ėd la Companģa d Sor San Giņrs ėd Chér,
a son ėd ciņca e a vos ėd crior ant la ca
dla dita Comun-a d Chér al meud dovrą e congregą,
a lé stabilisse e ordinasse da col Consčj e
dai Consijé dėl dit Consčj e dai
Resior ėd la dita Companģa, che adonch
a-i ero lģ an gran nłmer e gnun ėd lor
a lera an dzacņrdi, fąit apress nesam ancreus,
che ij sotėscrit quatsent ņm ėd
la dita Companģa a sio e a debio esse an manera perpetua e a debio costituisse an «ospissi» e pijé l nņm ėd «Companģa d San Giņrs»,
che che costi ņm a debio e a sio tnł
an manera perpetua a dé d bon consčj e an manera s-cėtta
a la dita Companģa e ai Cņnsoj e a jņm ėd
cola Companģa an bon-a fe, nen sogetand-se a
gnun-a volontą cha sia pa pėr chčich utilitą dėl cņrp (dla bin) ėd cola Companģa.
E sa antėrvenčissa, che Dé a veuja pa,
che chčich pėrson-a cha fą pa part ėd la dita
Companģa - ėd qualsėssģa condission o stat cha sia,
a feričissa cheidun ėd la dita Companģa o
a fčissa ferģ o danegé o vreman
a fussa chiel a fé la dita ferģa o bele mach a dčissa consčj
o a favoričissa o se cheidun ėd fņra a antėrvenčissa
dnans che cheidun ėd la dita Companģa a feričissa o a
danegčissa] cheidun cha fusso nen ėd la dita
Companģa, o con col cha-j fčissa gučra
che ij sotėscrit quatsent ņm ėd
la dita Companģa a sio tnł e a debio
ampressa e sensa speté pijé e porté
darme, visadģ falsastr, giusarma o
spčja o massa e brassal o taulassa, tant
com a portčissa col o coj ėd la dita Companģa
cha lavčisso avł o a lavčisso dita dėscņrdia e tant
che la vendėtta as fčissa dla dita ofčisa
fin-a a cand che col cha lavčissa la dėscņrdia
o cha lavčisso faje la dita ofčisa o a fčissa la
dita vendėtta, a pas, visadģ a concņrdia
a vnčissa nen con ij sņ aversari:
........................
Saluti Padani




Rispondi Citando