Risultati da 1 a 7 di 7
  1. #1
    email non funzionante
    Data Registrazione
    05 Mar 2002
    Località
    Per non lottare ci saranno sempre moltissimi pretesti in ogni circostanza, ma mai in ogni circostanza e in ogni epoca si potrà avere la libertà senza la lotta!
    Messaggi
    12,320
     Likes dati
    0
     Like avuti
    2
    Mentioned
    0 Post(s)
    Tagged
    0 Thread(s)

    Predefinito Qualche brano in milanes...

    Dal sito (ottimo!) dei Lupi delle Alpi
    http://www.lupidellealpi.org/prima.htm


    Prestinee l'è còtt el pan?




    La scoperta e la consumazion del pan se pò minga dì che sia merit domà de immaginazion, perchè a scartabellà i liber se ven a savè che el pan l'era dopraa fin dai temp di Egizian.
    Par che "Iside" l'abbia trovaa per prima el forment e forsi pròpri per quest l'è diventada la Dea de la Granaja, in italian "La Dea delle Messi".

    Ona leggenda la cunta sù che el pan l'è staa inventaa da on Egizian per pura combinazion.
    Sto òmm intanta che l'impastava farina, acqua e levaa el sent strombettà in strada. De gran pressa, invòltiaa l'impast in d'on fregon bagnaa, el corr foeura per vedè passà el Faraon.
    Quand el torna indree el troeuva la pasta levada e le mett a coeus, inscì nass el pan levaa.
    I mornee hinn staa i primm prestinee. El forment el vegneva pestaa cont i pee, poeu impastada farina e acqua, poggiaven sta pasta tajada a tòcch intorna a on forno a forma de pedrioeu dove, de denter ghe pizzaven el foeugh.

    Quand el pan l'era còtt el se distaccava, el borlava in terra e anca s'el rotolava tra sabbia e sassitt el mangiaven istess!

    Per el pòpol di ebrei el pan l'è minga domà on aliment, ma simbol religios.
    El pan levaa l'era riservaa ai sciori; i poveritt se contentaven de quell senza levaa ciamaa pan "Azzimo".
    In Grecia el pan l'era su la tavola de tucc. La preparazion casalinga l'era riservada ai dònn.
    Quand l'è diventaa on mestee, i prestinee - òmen - faseven el pan con diversi qualità de levaa... hinn rivaa a fann coeus ben cinquanta qualità divers senza cuntà alter vint, giamò consideraa offelleria.
    Quand i "Greci" hann portaa a Roma el pan, l'è piasuu inscì tanto che dòpo pù nissun de lor mangiava el 'puls", ona specie de polenta romana.

    In di palazz di sciori ognidun gh'aveva al forno. Domà in del 168 a.C. s'è cominciaa a fà el pan in di bottegh de prestinee, i "pistores"; domà a Roma se ne cuntaven quattercent!
    Ippocrate el diseva che el pan el fa part de la "mitologia", tant l'è vera che l'ambrosia l'è classificada ona qualità soraffina de pan.

    Per el pòpol indian el pan l'è consideraa l'origin de la razza umana.

    In Austria in del 1683, quand Vienna l'era assediada, el prestinee Peter Weindler l'aveva inventa on pan a forma de mezzaluna per fagh on dispresi ai Turch.

    A Paris, el dì de Sant Onorato, i prestinee per fà festa al sò protettor, sfilen per i strad: denanz quatter sonador con la grancassa cobbiaa a quatter tosann vestii de bianch, poeu vegnen i prestinee, in fila a duu a duu, che dann via, a gratis, baston de pan frances e in coa se metten i garzon che canten a scarpagozz.

    La famosa torta Sant Honorè par la sia stada inventada da sto Sant, che prima de vess nominaa Vescov de Amiens l'era staa garzon de prestinee. Per parlà on poo de num ve ricordi i qualità de pan che se usava a Milan: Pan boffet, pan de fior, pan papalin, pan moin, pan pocciaa in del vin, pan de semola, de mej, de melgon, pan cont el chimm, pan basaa, pan biscòtt, pan dòr (pocciaa in del broeud, in l'oeuv e poeu rostii), pan de mistura, pan d'angiol, pan pòss, pan frances, pan con l'uga, pan tranvai, michetta, fassinetta, monta sù, cavorin, rosetta, melonin, filzetta, chiffer, parisina e per ultim podeva minga mancà el 'Pan Grande' che el Resgiô, in occasion del Natal, el tajava a fett per daghen voeuna ai sò de cà come auguri de bònna salud e fortuna.

    ......chi se ricòrda del gioeugh che faseven i tosanett giò in la cort?
    "Prestinee l'è còtt el pan?"

    "Si, l'è on poo brusaa..."

    "Chi l'è ch'è staa?"

    "L'è stada la mia tosa de "maridà.. !"

    Finissi sta cicciarada cont on ringraziament a chi m'ha leggiuu fin in fond... Sii pròpri bon...bon

    come on tòcch de pan!


    di Ella Torretta

  2. #2
    email non funzionante
    Data Registrazione
    05 Mar 2002
    Località
    Per non lottare ci saranno sempre moltissimi pretesti in ogni circostanza, ma mai in ogni circostanza e in ogni epoca si potrà avere la libertà senza la lotta!
    Messaggi
    12,320
     Likes dati
    0
     Like avuti
    2
    Mentioned
    0 Post(s)
    Tagged
    0 Thread(s)

    Predefinito

    Quj de Biegrass

    Quand passavi denanz a l'ostaria de la Barona, l'Ettore l'era semper lì a l'ombra di fraschett de la vid canadesa denanz a on tavolin con la cicca in bocca e i gamb slongaa sù ona cadrega che el pareva on american del cinema.
    " Ciao Luisin! Va pian che te ve lontan."
    "Ciao Ettore! Tegn de cunt la salud e stracchet minga tropp."
    0n dì l'Ettore me dimanda de portall a Biegrass: "Se tratta d'ona scampagnada tra amis. Vegnaria el Pederpanscia che t'el cognosett anca tì, quel che sta in del vicol di Lavandee, el Ginetto de l'ostaria del'Amba Lagi, e poeu ancamò on alter, ma quell t'el cognosset minga."
    "Ma...- ghe disi - fa bisogn de ciappà el tassi per andà a fà ona scampagnada? Te savaree che la benza al dì d'incoeu la costa cara."
    "Tì cascet nò. Te gh'hee forsi paura de vess bidónaa? Tassi o minga tassi el proverbi el dis "Quando paghi... caghi"... E poeu l'è minga el tò mestee?"
    "Quand l'è inscì, per mì và ben."
    " Allora diman mattina ai vòtt."
    A la mattina ai vòtt s'eri lì denanz de l'ostaria a caregà la compagnia, ma la me pareva minga ona ròba ciara.
    S'eren tiraa adree on sacch e ona valisetta... Sul viagg se parlaven a bassa vos in "zerga" e se faseven di sègn per minga fass capì de mì. Rívom a Biegrass e me intaj che hinn gnervós.
    L'Ettore el baccaia: "Fermett chì in piazza col tassi e moeuves nò. Nûn vemm a cercà on amis."
    Ho mangià la foeuja e invece de fermà el tassi hoo faa el gir de la piazza e hoo ciappà la strada del ritorno a tutta tavoletta e senza fà parola. E lor: "Ma Luisin s'te fee? Te dee foeura de matt? Fermes! Fermes! Torna indree!"
    E mì dur, e lôr. "Disgraziaa d'on disgraziaa... te sét on mammalucch! Te me fee andà a mont on affari de milión."
    Domà quand semm staa in vista de Gaggian me son fermaa. " Adess se voree andà giò, andee e fee quell che voree. Mì foo nò la spia ma di voster mestee voeuri minga savèghen."
    Hinn andaa giò che bestemaven come turch e mì via de corsa per minga che, di vòlt, ghe saltass el ruzz de damm ona resentada.
    Dopo on quaj més me son fermaa a l'osteria de la Barona e per curiosità hoo dimandaa cunt de l'Ettore, datosi che da quel dì l'avevi pù veduu.
    "L'Ettore?.. Galbusera? Com'è? Le sà nò? L'è in gaioffa per rapina. Lù e i sò bej amis che el gh'aveva intorna."
    "Ma de bon? L'ha faa ona rapina? E in dove?"
    " A Biegrass. Eren andaa in bicicletta e hann svojaa ona banca; hann cascià la pila in d'on sacch e ind'el tornà indree hann pensaa ben de scónd el sacch dree ona sces sù la rivetta d'on praa con l'idea de tornà el dì dopo a ritirall cont ona macchina. Domà che el dì dopo el sacch l'era ancamò lì, ma ligaa a ona pianta e tutt in gir i "fratelli Branca" travestii de paisan faseven finta de lavorà la terra. L'era ona trappola bella e bona preparada perché on quajvun i aveva veduu a scónd el sacch el dì prima."
    Son restaa lì per la sorpresa e poeu me son ditt: "Luisin te l'hee scampada bella!"
    Ma l'Ettore me l'ha minga perdonada e quand dopo cinqu ann l'è tornaa a cà l'è vegnuu in de mì a rantégà: "Colpa tóa."
    "Colpa mia?.. E de còsa?"
    "Colpa tóa... perché se fodessóm staa in tassi e minga in bicicletta succedeva nagòtt; vegnevom drizz a Milan bej come el sóo..."
    Da: Parla el tassista - Libreria Milanese, via Meravigli, 18 - Tel. 0286453154

  3. #3
    email non funzionante
    Data Registrazione
    05 Mar 2002
    Località
    Per non lottare ci saranno sempre moltissimi pretesti in ogni circostanza, ma mai in ogni circostanza e in ogni epoca si potrà avere la libertà senza la lotta!
    Messaggi
    12,320
     Likes dati
    0
     Like avuti
    2
    Mentioned
    0 Post(s)
    Tagged
    0 Thread(s)

    Predefinito

    Rapina

    "Andemm a la Barona." Hinn duu giovinaster che me dann pocch affidament. Ma come foo a digh de nò? Son lì al postegg con la banderina alzada....
    Quand semm a la Barona, me disen de fermà in d'ona stradetta perchè semm rivaa. Me volti indree e me troeuvi sotta el nas on sacranon de stil...
    "Fuori tutti i soldi che hai, non muoverti e non gridare, questa è una rapa."
    Me senti i sgrisor sul coppin, me guardi ben de refudà.
    "I soldi hinn lì in del portafoeuj..."
    "Dove?"
    "In del cassett del cruscott..."
    Vun el ven denanz, el derva el cassett, el tira foeura el portafoeuj, el ghe guarda denter e se le mett in saccoccia. L'alter el ven giò anca lù semper cont el stil in man.
    "Sentii fioeu... tegnii i danee ma lassemm almen el portafoeuj cont i document..."
    Eren giamò voltaa per andà via, ma hann tiraa foeura i danee e m'hann sbattuu el portafoeuj sul paviment del tassi.
    G'hoo ditt "grazie". Hann minga responduu.
    S'hinn lontanaa cantand ona veggia canzon:
    "Taxi..i Taxi..i!!"
    A cà a la miee g'hoo ditt nagott. Tant e tant l'era inutil spaventalla....
    Manicomi, San Vittor e la 'rapa'... questi hinn i inconvenient de la vitta del tassista al dì d'incoeu.
    Da: Parla el tassista - Libreria Milanese, via Meravigli, 18 - Tel. 0286453154

  4. #4
    email non funzionante
    Data Registrazione
    05 Mar 2002
    Località
    Per non lottare ci saranno sempre moltissimi pretesti in ogni circostanza, ma mai in ogni circostanza e in ogni epoca si potrà avere la libertà senza la lotta!
    Messaggi
    12,320
     Likes dati
    0
     Like avuti
    2
    Mentioned
    0 Post(s)
    Tagged
    0 Thread(s)

    Predefinito

    Scaldasôo

    In Sant Eustorg, sul vers del campanin che fà ombria in di mattinn de sôo, gh' era ona veggia contrada, on strecciorin faa a bissa che se intortiava fra dò fill de cà malsabadaa, rest de rattér, de cort e de ringhér, che l'andava a sbatt sul rovers di cà di monegh sul cantón de Viarènna.
    On temp, de nott, stó strècciorín l' era ris'ciaraa dai lampión a gas, pizzaa dai lampadee con la perteghetta e percors del dì, sui trottador de sass che spartiven la rizzada, da un via-vai de carr e carrett tiraa dai brocch che, tarlicch-tarlacch, somenàven la pollina per ort e vas de fior.
    Tra on portón e l'alter, vôltra a ona bisa-bosa de pover crist senza pretés né vant de nobiltà, gh'era (foeura di ghej) on poo de tutt: on "Trani e Barletta" e dò ostarii; malmìss sotta on tilón el banchett del Tremolada che vendeva stringh, bindej e bottón de camisa: e poeu pattee e bottegh de ferramenta usada.
    In Scaldasôo vegneva, con la scimbia in spalla, el sonador de organett che maltrattava "Di quella pira...". Lì te podevet incontrà ancamò el "Girometta" che vendeva fil e guggitt, el Torototela con la piuma sul cappell che sonava la gran-cassa, pondáda su la s'cèna, a colp del tacch (cont el qual l'era taccada) intant che cónt i man el sonava i piatt de lottón. O magara te trovavet el Meo, ciocch tradii, con la ghitarra senza còrd ligada sott al coll, che el tegneva in man el triangolin con la bacchetta e all'improvvista el s'cioppava in vers de can per rangiaa l'accòrd. L'è sballaa brusaa de branda.
    Al numer cinqu gh'era on'ostaria a pôs d'on pissatoj in dove, prima ancamò de la "grande guerra", cantava la Rosetta, quella che l'é stada coppàda da i polee in piazza Vedra e gh'hann faa sora la famosa canzon de la liggera: "Uccisero un grand'angelo..." con quel che ghe vegn adree.
    De nott, a ona cert'ora, vegneven foeura, i "lusiroeu", donn del mestee cont i "rocchetta" e alter campion de la "liggera" che, senza mazzà nissun, tiraven là a furia de espedient e de "grattaggio". Per tegnì quiètt sti lifròcch, dent per dent, rivava la "póla" a i ordin d'on maresciall che ghe diseven el "Dondina" (ma el se ciamava Mazza e dopo el gh'ha lassaa la stecca al Crespi, che ghe diseven "Maciste").
    Fra la póla e i teppista l'era ona guerra silenziosa ma cortesa, tra avversari de rispett. La teppa la gh'aveva i sò "alpìn" de sentinella che quand eren in sentór de pericol daven el segnal pizzand la sigaretta o cavandes la baretta. Allora l'era on "scappa-scappa" general per la via di cantinn e di tecc, che da una part la sguggiava in vicol Calusca (e de lá ai bastion), dall'altra l'arrivava in di Vètter. Dai Vètter quí che tajaven la corda traversaven de corsa "a la serena" el córs Ticines per riparà in di cantinn di Pioppett (e de là in piazza Vedra). Ma i pólee, che je cognosseven tucc, de nomm e de vista, se piazzaven, come l'ispettor Javert di "Miserabili" a la fin de qui labirinti e je brancaven, quand eren in bandéra, senza tanti compliment.
    In fond a Scaldasôo gh'era la Viarènna, ciamada la "cort di miracoj", concentrament di "tirador de spada" quant a dì "i dritti" che battéven la scarciàna. Gh'era el "senza gamb" sul carrettin tiraa dal sò cagnoeu, el "trabucco", zopp che traboccava dalla gamba difettada, el sórd ("campanaro"), l'orb ("sutto" perché gh'aveva i oeucc succ, senza de umor... semper ch'el fuss òrb de bon), l'"elettrich" (che camminava a sbutton perché l'era paralitich o spastich come se disaria incoeu). El "bajard", infin l'era el cantant de strapazz ch'el bajava de can. Sta maraja la faseva capp all'ostaria di "strascee" e la ghe passava stipendi a on galoppìn che in giornada faseva i gir di postegg per mett al sicur el ricavaa de la questua prima che rivass i pólee per la confisca. A sira, in l'ostaría, se faseva la "spartingaja" inscì da bon amis ( se fa per dì, perché certi "barboni" eren de caratter impulsiv e per ona ciallada ghe pensaven minga sóra a tirà foeura il cortell). Mangiaven in la gavetta settaa giò a pôs de la mura di bastión e de tant in tant quajvun el tirava i calzett lassand fra i strasc piccoj tesor.
    Da quell'ostaria, in Viarènna, al sabet grass partiva la banda del Tirazza, piazzada sul carrett per andà al corteo di màscher e el cavall l'era tegnuu per la brija per minga fà dagn a la gent in la calchéra. Ve lassi immaginà el frecass e la festa de la pinaja del quartier. A l'ostaria del Pamporín, al numer trii de Scaldasôo, vers i "anni '30" cantava ona bella tósa che, a contatt con l'ambient di scióri, l'era borlada in del gir de la droga che fina a quel temp là a porta Ticines se saveva nanca cosa la fodèss.
    L'é fenida a San Vittor ma la s'è guadagnada el titol de "l'Adele de la nev" che in lengua "zerga" l'è la cocaina. Se on quajvun voress cognóss la sóa storia el pò scoltà el disco de la mia canzon che gh'hoo dedicaa.
    A scoltà el mè missee Bigin, la contrada prima de ciamass Scaldasôo l'era "de San Pedrin" per la gesetta che adess l'è sparida. Adess, nettada e in part ricostruida, l'é diventada ona via come tutt i alter de Milan.
    Ma perché, dimadarà on quajvun, me son trattegnuu a descriv con tanto impègn come l'era ona vòlta? El perché l'é subit ditt: a l'alba del trii. de giugn del 1920 in Scaldasôo son nassuu mì, Luigi Carcano, da famiglia onesta de lavorador.
    Da: Parla el tassista - Libreria Milanese, via Meravigli, 18 - Tel. 0286453154

  5. #5
    email non funzionante
    Data Registrazione
    05 Mar 2002
    Località
    Per non lottare ci saranno sempre moltissimi pretesti in ogni circostanza, ma mai in ogni circostanza e in ogni epoca si potrà avere la libertà senza la lotta!
    Messaggi
    12,320
     Likes dati
    0
     Like avuti
    2
    Mentioned
    0 Post(s)
    Tagged
    0 Thread(s)

    Predefinito

    Bocca tas

    Naturalment i nomm d'i person e d'i strad de la storia che ghe cunti adess, hinn minga qui giust... e se capissarà el perchè quand l'avarà sentida fin in fond.
    Al Giambellin ven sù on scior su i trent'ann cont i "blu gins" e ona majetta.
    El me dis de portall de premura a porta Monfort e strada facendo el me raccomanda de digh nò a la soa miee ch'el ven dal Giambellin.
    "Lee l'è tanto gelosa e se la ven a savè che vegni dal Giambellin la mangia la foeuja... lù el me intend, vera?"
    " Alter che... ma che'l dubita nò. Nun tassista semm segrett de tutt quell che vedom e de quell che sentom."
    Rivom a destinazion e lù el me fà andà denter in d'ona cort, e el me raccomanda de restà lì fin che el me farà parlà con la miee. El và dessora de la scala " A" ma el torna giò subet perchè l'ha trovaa l'uss de legn.
    "Voo chì dò port innanz a vedè se l'è in cà d'ona soa amisa. Ch'el vaga minga via per carità."
    "Nò... nò... spetti... spetti... la corsa me la pagarà dopo." L'era d'estaa e piccava on sol che rostiva i scinivej. Per tiramm a l'ombra hoo lassaa lì la macchina e sont andaa denter in d'el sottscala de la "B" che naturalment l'era de faccia a la " A".
    Dopo on poo senti i pass de duu che vegnen giò ma poeu se fermen.
    Lee (ona donna) la ghe dis a lù (on omm): "L'è mej fermass chì perchè a st'ora chì riva quell bamba del mè marii... tì torna de sora in cà tua e spettom lì stasira a i vott e mezza, quand el và giò al Bar a giugà al bigliard..."
    "Và ben... farò penitenza fina ai vott e mezza. Ciah!... damm l'ultim basin!"
    E giò on basin s'ciasser e fogos...
    Daj basej de la prima rampa ven giò ona bella giovina, la me ved, la me guarda sospettosa ma la tira drizz, la traversa la cort e quand l'è lì per andà sù la scala "A" riva el marii de corsa..."
    Adele... Adele... son chì... te cercavi... dove te seret?.." L'è de rimand: "Dove s'eri? Tì putost dove te seret andaa?.. mammalucch... come al solit de la toa slandra al Giambellin..."
    "Nanca per sogn... vegni de Rho dove hoo portaa el campionari de la ditta a on client noeuv. Guard gh'è chi anmò per combinazion el tassista... V era lù, scior, ch'el m'ha tiraa sù a Rho?"
    Lee la me guardava fiss on poo sbiancada in faccia, ma quand mì, senza coment che sarien staa foeura de post, hoo confermaa la provenienza de Rho, la s'è rinfrancada de colp. "Scusa tanto Lisander caro, te'el set che son gelosa de morì. E guarda... se venissi a savè che te m'hee mettuu i corni saria bona de scarpatt i oeucc."
    Lù tutt content el m'ha pagaa la corsa el m'ha daa anca la bona man intanta ch'el me schisciava l'oeucc come per dì:
    "L'è andada ben..."
    Beato lù!
    Da: Parla el tassista - Libreria Milanese, via Meravigli, 18 - Tel. 0286453154

  6. #6
    email non funzionante
    Data Registrazione
    05 Mar 2002
    Località
    Per non lottare ci saranno sempre moltissimi pretesti in ogni circostanza, ma mai in ogni circostanza e in ogni epoca si potrà avere la libertà senza la lotta!
    Messaggi
    12,320
     Likes dati
    0
     Like avuti
    2
    Mentioned
    0 Post(s)
    Tagged
    0 Thread(s)

    Predefinito

    A la cort del negus

    Minga de cred che el noster mestee el porta semper desgrazia.
    A on tassista pò anca capità la fortuna, a condizion però de savella ciappà al volo, come volgarment se dis.
    Pò capità che in fra tanta gent che se caréga ghe sia anca ona persona importanta de qui che a la stazion central o a la aereoport hinn segnalaa come V.I.P. (very important person) e a qui lì fann trovà ona bella saletta a pòsta per i sò cómod.
    Se el tassista el sa fà, se el sa trovà la manera de rendess simpategh, se el sa taccà botton, el pò cavagh anca on quaj benefizi.
    Vun de sti incónter de fortuna el gh'è toccaa a on mè collega. L'è ona storia che par inventada, ona storia de "Milla e una nott", e invece l'è vera.
    A on mè collega, el Fernand, on bel dì, a mezz radio, ghe passen ordin de andà a l'ambassada de Etiopia. El va, e se tratta de portà d'urgenza soa eccellenza l'ambassador a l'aereoporto. L'ambassador l'è on bell omm, alt, distint e gentilissim. In sù la córsa el ghe fa al Fernand ona quaj domanda e a lù ghe vegn el córagg de fàghen on'altra a "Sua Eccellenza". Bisògna savé ch'el sò papà del Fernand in del 1935 l'era staa riciamaa in servizi militar e spedii in Africa per vendicà, inscì diseven, la sconfitta de Adua del 1896. A quel tempo là, gh'era on grand entusiasmo per questa spedizione mì, che s'eri ancamò on bagajòtt me rigordi che tucc cantáven la canzon "Faccetta nera". I soldaa partiven cantand:
    "Io ti saluto e vado in Abissinia
    cara Virginia ti scriverò."
    A mì quel nomm de Virginia foeura de l'usual el me pareva stramb, ma adess, che me son mess in del coo de scriv poesii, me rendi cont che l'andava ben per fà la rima.
    A falla curta, el papà del mè collega l'era andaa anca lù in Abissinia ma l'era pù tornaa indree. Se saveva che l'era mort in la battaglia del lago Ascianghi, perché anca lor i Etiopi se batteven con coragg in difesa del sò paes. El Fernand l'aveva sbattuu per tanto temp, con dimand sora dimand e implorazion a tutti i utorità, per vegh indree i oss o almen quell che restava del so pover papà, ma l'era mai vegnuu a coo de nagott, fodess a causa de la burocrazia ministerial, che come se sa la va a pass de tartaruga, o per l'enormità de la spesa. Stant l'occasion che ghe se presentava n'ha faa parola a soa eccellenza, dimandant se ghe fuss ona quai probabilità de vedé saddisfaa el so legittim desideri. Quell là el gh'ha ditt che se saria informaa e l'ha ciappà nota del nomm e cognòmm del militar e del loeugh de la soa sepoltura.
    Passaa on mes circa, el Fernand el ghe pensava nanca pù, perché se sa coma vann sti robb, prómess de interessament, e chi s'è vist s'è vist. Invece on dì sona el campanell de cà, e hinn nientemen che duu carabinier che porten l'invit di andà a l'aereoport a ritirà ona cassetta cont i zêner del militar e portall al cimiteri monumental, compagnaa anca da on alter bigliett dove se dis che "sua Maestà" l'imperador Hailé Sellassié l'invidava el Fernand e la soa gentil consorta a on viagg fina a Addis Abeba, ospiti per quindes dì, in del Gheby del negus Neghesti. Gh'hinn andaa riverii e spesaa fin a l'ultim tallero. Disemm la verità! Se podeva vess pussee gentil de inscì? Infin di cont se trattava, sì, de on "caduto", ma cont i arma in pugn in d'ona guerra de conqui'sta a i dagn de stó pòver omasc del negus che l'era staa obbligaa a scappà dal sò paes quand i fascista ghe cantaven adree:
    "Se prenderemo il negus
    gliene farem di belle".
    L'è stada ona lezión de civiltà. Mì credi che se dev minga desmentegà che el negus l'ha ciappa la difesa d'italian in Etiopia quand i bon ingles i lassaven espost a la vendetta di nativ. L'è vera che, dopo, el negus l'ha dovuu scappaa on'altra volta perché anca i sò fedeli sudditi gh'hann dà el duu de picch.
    Affari sò, gh'avaran avuu anca resón, ma per mì quell "Leon de Giuda" l'era on bón pegoròtt.
    Da: Parla el tassista - Libreria Milanese, via Meravigli, 18 - Tel. 0286453154

  7. #7
    email non funzionante
    Data Registrazione
    05 Mar 2002
    Località
    Per non lottare ci saranno sempre moltissimi pretesti in ogni circostanza, ma mai in ogni circostanza e in ogni epoca si potrà avere la libertà senza la lotta!
    Messaggi
    12,320
     Likes dati
    0
     Like avuti
    2
    Mentioned
    0 Post(s)
    Tagged
    0 Thread(s)

    Predefinito

    Gran spavent a l'aereoporto

    A l'aereoporto de Linaa ona corsa l'è semper sicura, domà che bisogna avegh la pazienza de spettà in fila che vegna el noster moment.
    Quell dì là, serom sott a Feragost, e a i dò or de podisnà se s'cioppava de la gran calura. Mì pisorgnavi in macchina cónt avert el ventilador e dent per dent, per passà el temp, ghe davi on'oggiada a ona rivista che gh'era sù la storia, cont i fotografii, de la gran rapina di gioiej de la Sofia Loren. Quand in sul pù bell... hoo vist a vegnì inanz ona sciora alta, splendida, vestida de bianch a la marocchina, con trii gir de cadena dora intorna al coll; me son domandaa se seri anmò indormentaa o se l' era propi lee, la Sofia, vegnuda apposta de Paris per cattà foeura el mè tassi.
    Ma l'era minga la Sofia; l'era ona inglesa che la parlava nò l'italian... son riussi a capì domà dò parolitt ma eren assee: "Hotel Gallia".
    Giri la ciavetta del motór e son lì per partì; in quella me fann segn de "alt" con la man duu malnatt. Vunn a destra del tassi con la barba, e vun a mansinna con duu barbisoni che ghe vegneven giò fina a la basletta. Mì, che in sul mestee son vun de quej lughii... in d'on lamp me rendi cunt che hinn duu drogaa e che hann filaa l'inglesa per scarpagh via la cadèna... schisci l'accelerador intant che lor cerchen de dervimm i portér, e la donna la trà di gran sgarz per el spavent. A tutta birra passi el semaforo cónt el ross ("Necessità non conosce legge", me diseva semper el Pagett che l'era el noster "capo mestiere")... e infili de volada el Forlanini.
    Ma la donna la se calma nò, la seguita a agitass e a vosà... e già... la gh'aveva reson... guardi in del retrovisor e me rendi cunt che semm tallonaa da ona grossa cilindrada. Sì ovej... hann propi trovà quell bón sti delinquent... quand el Luisin tassista Carchen l'è al vólànt nanca el Padre Eterno l'è bon de sorpassall.
    Semm giamò sul fil di centcinquanta con la donna che la vosa semper de pù, quand sona la sirena de la Polizia. Rallenti, la macchina di banditi la và via per sò cunt e ona "pantera" la me passa denanz e la me taja la strada. Ven giò on brigadier cont el mitra in man.
    "Tassista... cosa hai combinato?"
    "Combinato?.. meno mal che sii rivaa in temp... ma lór però hinn scappaa..."
    " Chì lor?"
    "I rapinador..."
    "Rapinatori? Rapinatori non ne abbiamo visti... Per caso non ti avrà dato alla testa il caldo?"
    "Ma cosa el dis scior brigadier?.. Basta guardà in che stato l'è consciada che la povera sciora chì. La se tirada adoss perfin i convulsion!"
    La sciora però la capiva ona sverza de quell che disevom nun e altertant nun de quell che la diseva lee. Mì s'eri lì a mandaa giò cadena. Avegh i rapinador a portada de man!... e propi lor che hinn de la póla i lassen scappà, e per gionta vorarissen famm passà de matt! Seri dree per dighen quatter, ma el brigadier el fà: "Si comprende soltanto dai gesti che la signora vuol tornare all'aereoporto." El se mètt denanz sul tassi al mè fianch e se torna indree con la "pantera" a roeuda, mitra spianaa.
    De distant vedi che sul piazzal de l'aereoporto hinn lì fermi ancamò i duu drogaa e salti sù a digh al brigadier: "Ecco! el véd se gh'avevi minga resón! Hinn lór... hinn lór..."
    "Ma chì lor?"
    "I duu drogaa... el ved nò?.. vun con la barba e l'alter cont i barbis?"
    " Ah, quei due signori con le valigie lì per terra al fianco?"
    "Precis ament..."
    "Ma non vedi? sono due viaggiatori che aspettano qualcuno: un tassi!..."
    Minga content foo mì la part del brigadier. Salti giò del tassi e ghe voo arent cont una mutria de fà pagura.
    "No facchin gott... draiver!.", me dimanden.
    "Facchin gott... draiver sarii voialter o brutta razza de bastardi..."
    E quell de la barba, che l'era el pussee rabbiaa, ghe sbragia al brigadier: "Essere lui il tassista... essere lui il tassista rapitore di mia moglie... essere lui."
    Ciombia! L'era el marii! E quell'alter cónt i barbis el fradell de la mia clienta, che se seren fermaa indree per ritirà i valis intanta che lee la cercava el tassi.
    Staven per saltamm adoss ma duu de la póla hann faa in temp a mettes in mezz, se nò saria staa on sfragell.
    Forse gh'aveven resón lór, ma anca mì gh'avevi minga tòrt... cónt i temp che corr... On poo de cólpa l'era anca de la Sofia Loren che la m'aveva miss in surbuj i scinivej... vorevi dì de la marocchina... insomma dell'inglesa vestida de marocchina che la metteva in bella mostra i trii gir de cadenna dora e on quai coss d'alter.
    Hann ciamaa on alter tassi e hinn andaa via che barbottaven: "Tutti banditi... italiani... anche draiver..."
    Và a faghela capì se te se bón! Son tornaa a mettóm in fila per spettà alter client intant che i mé collega cónt i clandestin e quej de la pola se tegneven la panscia dal grand rid.
    Quest l'è quell che se vanza on pòver tassista quand ghe la mett tutta per salvaguardà la clientella da i malintenzionaa.



    (Da: Parla el tassista - Libreria Milanese, via Meravigli, 18 - Tel. 0286453154)

 

 

Permessi di Scrittura

  • Tu non puoi inviare nuove discussioni
  • Tu non puoi inviare risposte
  • Tu non puoi inviare allegati
  • Tu non puoi modificare i tuoi messaggi
  •  
[Rilevato AdBlock]

Per accedere ai contenuti di questo Forum con AdBlock attivato
devi registrarti gratuitamente ed eseguire il login al Forum.

Per registrarti, disattiva temporaneamente l'AdBlock e dopo aver
fatto il login potrai riattivarlo senza problemi.

Se non ti interessa registrarti, puoi sempre accedere ai contenuti disattivando AdBlock per questo sito