El Senat espanyol aprova l'estatut amb l'abstenció d'ERC, el PAR i EA
Zapatero fa un elogi de l'estatut i diu que no s'ha rebaixat el text · Maragall i Zapatero s'han reunit mentre es feia el ple que havia d'aprovar l'estatut

El Senat espanyol ha aprovat avui al vespre l'estatut reformat: era l'últim tràmit que havia de passar a Madrid. Hi han votat favorablement 128 senadors (PSOE, PNB, CIU, CC, BNG, IU i Entesa Catalana), 125 hi han votat contra (PP) i 6 (ERC, Partit Aragonesista i EA) s'han abstingut. Abans de la votació ha calgut votar com s'havia de fer, perquè el PP la volia secreta i el PSOE que fos pública, que és com ha acabat fent-se. Ara, doncs, ja solament falta un pas per a aprovar l'estatut: el referèndum, que Maragall convocarà, segurament, aquesta setmana mateix.

El president espanyol, Rodríguez Zapatero, l'últim a parlar al debat del Senat, ha dit que ningú no podia dubtar que Catalunya tenia una forta identitat i que confiava plenament en la societat catalana, caracteritzada per la seva força democràtica i per la seva capacitat integradora. També ha dit que estava convençut que l'estatut s'aprovaria al referèndum i que seria un èxit per a la societat catalana i per a tot Espanya, perquè l'autogovern era bo per a cada poble i també pel conjunt de l'estat. Ha manifestat que era un bon estatut i sense rebaixes, sinó acordat i 'profundament democràtic'. Que ell respectava les posicions de tots els grups, reconeixia que una força política no donaria suport a l'estatut (ERC) i que ho feia per les seves conviccions, però que demanava respecte a allò que decidissin els ciutadans de Catalunya.

Carles Bonet, d'ERC, que ha parlay en nom de l'Entesa Catalana de Progrés al torn de rèpliques, ha dit que els quatre senadors del partit s'abstindrien, que no podien votar-hi contra perquè el PP no es mereixia una victòria per la llarga campanya contra l'estatut i contra Catalunya.

El portaveu de CiU al Senat, Pere Macias, ha elogiat el text, ha remarcat el protagonisme de la federació en la negociació i ha dit que quan l'estatut es comencés a aplicar, a la tardor, CiU tornaria a ser protagonista. Macias també ha defensat el text final del títol de drets i deures i ha criticat la posició del Partit Popular, que, com era previsible, s'havia oposat rotundament a la reforma de l'estatut.

El portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés, Isidre Molas (PSC) ha defensat que el nou estatut era molt millor que no el vigent, més adequat als nostres temps, i ha criticat amb duresa el PP per haver sostingut que trencava la unitat de l'estat. Molas també ha dit que el nou estatut seria l'estatut de tothom quan s'aprovés, fins i tot d'aquells que no hi estaven d'acord.

Mentrestant creix la incertesa sobre el futur d'ERC al govern, sobretot des que la vice-presidenta del PSC, Manuela de Madre, ha dit que era molt possible que el govern, tal com era ara, canviés aviat, per decisió de Maragall. A més, el secretari d'organització dels socialistes, José Zaragoza, també ha assegurat que fóra incoherent de mantenir ERC al govern, ara que ha optat per demanar el no al referèndum.

Si, a de Madre, segons que ha dit en unes declaracions a la Ser, li sembla possible la repetició del tripartit després de les eleccions, el president d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, ha avisat que seria molt difícil, si els republicans eren expulsats del govern abans del referèndum.

El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, s'ha afegit a les peticions dels altres representants dels partits del govern i ha demanat eleccions anticipades després del referèndum de l'estatut del 18 de juny. Per Saura, que ERC demani el no origina una situació insostenible. En unes declaracions a Catalunya Ràdio, ha avançat que dissabte proposaria a la direcció d'ICV la convocatòria de comicis per a després del referèndum. De totes maneres, també ha dit que era possible que fins el 18 de juny els consellers d'ERC restessin al govern i que el tripartit es repetís després de les eleccions, però des d'unes noves bases, perquè això no tornés a passar..