Un interessante pezzo del Gian Peder tratto dal sito El Dragh Bloeu.
Fin da quand l’òmm l’ha cominciaa a reuniss in
grupp cont i sò simil, el gh’ha avuu el bisògn de
distingues da alter de la soa specie. Ch’el sia staa
in princippi domà ona question de guerra e donca
del bisògn de una uniform per vess bon de
distingu in del bell mezz de ona battaja i sò
commiliton dal nemis, o puranca domà di armi
different in di temp pussee antigh, de tucc i maner
el s’è semper destregaa a scerniss on indument a
second de l’appartenenza a ona precisa
comunitaa o a on determinaa grupp. Adree a i
secol a vedom donca sviluppass i costumm
tradizionai di nazion, di paes, di region,
corporazion, fin a rivà a i nòster temp che, squas
in manera esagerada, ‘fina i giovin a se metten di
ròbb per fass catalogà de ona « corrent »
musicala o de on’altra ; e inscì quaivun el se mett
el ciòd per fà el metallar, on alter el se streppa i
vestii per vess on punk e on alter anmò el se mett
sù la giacca de piuminn de nòmm monclair ‘fina in
di trenta grad d’estaa per mostrà al mond che lù a
l’è on paninar. Parlemmen nò de la politica : da i
camis negher de fascista memòria, a i brun di
nazisti, da i eskimo di comunist a i bòmber de quei
de la dritta, e gh’en sarien anmò de esempi.
Vun di costum pussee famos e conossuu a l’è
sicurament el lòden austriach che a dilla franca a
se doariss identificall come el vestii di pòpol alpin,
dato che l’è comun tant a i sora dii quant a i
Bavares, a part di Svizzer, di Tiroles, Sloven e
desmenteghemmes minga del nòster cappell de
alpin ch’el ghe someja in manera straordinaria. L’è
però senza ombria de dubbi che quand se parla
de lòden a ne vegn in ment la Felix Austria e el sò
(e nòster) imper.
I primm testimonianz de sto vestii chì vann indree
al undicesim secol quand i paisan tiroles e
bavares per quattas dal fregg in di longh dì
d’inverna aveven cominciaa a fa sù la stòffa
ciappand la lana di pegor e senza nanca lavalla la
filaven, la schisciaven in de l’acqua cont i pee e
poeu la se metteva a sugà, inscì che intanta che la
se ritirava la se infeltriva e la diventava on pagn
resistentissim a l’acqua e al vent. Naturalment a
chì temp lì ghe faseven domà di mantei. L’è domà
in del cors del settcent ch’el lòden el ciappa la
forma ch’el gh’ha anca al dì d’incoeu. De fatt a
quell temp i aristocratich tiroles ciappen a esempi i
vestii di paisan per riparass dal brutt temp quand
che vann a caccia e tacchen a raffinai,
mes’ciandogh insema di lan pussee de valor e
dandogh anca del color. El risultaa l’è talment
apprezzaa che in pòcch temp tutta l’aristocrazia
imperial la se vest in sta manera e el lòden el
diventa in manera definitiva el simbol de la
mitteleuròpa.
Simbol senza temp, minga suscettibil a i mòd che
van e che vegnen e anca al dì d’incoeu anmò in
sù la cresta de l’onda, el lòden el s’è adattaa a i
temp ; In divers color e stil, a mò de paltò o de
giacca, faa sù de pell de daino, cont i botton de
còrni o de moned imperiai, ma on denominator
comun : semper simbol de eleganza, robustezza e
tradizion. Basta fà on gir in qui paes lì per vedè
come l’è apprezzaa da tucc i class e da tucc i
generazion, anca da i pussee giovin.
E allora ona provocazion : l’è vera ch’el vestii el fà
minga el fraa ma ind on epoca doe l’apparenza la
par vess tutt, perchè allora anca numm, quei che
ghe tegnen anmò a la stòria, a la coltura e a i
tradizion de la nòstra terra, de la nòstra heimat,
ciappà minga on simbol ch’el daga on segnal del
nòster ligamm stòrich e coltural a la veggia patria
mitteleuropea e ch’el slontana dal filo-levantinismafrican
de Roma.
El lòden faria ben la soa part ! Sicurament pussee
elegant d’on keffiar palestines !
Gallinelli GianPietro




Rispondi Citando
